Avui celebra la festa el més gros sant. Conforme diuen, fou gegant de garan altura; i conforme a sa figura la veig molt bé. Per gaiato duu un fasser i passa un riu, amb un Minyonet que riu damunt s’espatla; amb Ell s’entretén i parla coses divines. Oh, nobles calatraviners, quina diada! Tota sa vostra currada ’vui surt a llum. Estau alerta a s’alum per por d’olor, que seria un desfavor per una al•lota que és convidada! Vos diran qualque paraula que haureu de guardar. Se farà un gran dinar cosa pomposa-; Arròs amb cabra ronyosa a bastament, i vinet del més corrent i batiat; i de figues un bon plat de tota casta. Aquest dia tot se gasta , calatravins. Tot l’any anau amb xoquins, espellingats, bruts com uns escaravats, plens de pudor. Emperò en sentir s’olor d’es juriol, per pobre que sia , un vol honrar sa festa de Sant Cristòfol. Festa se n’ha de fer.