Andreu Ferrer i Ginard

ANYS DE FORMACIÓ (1887-1905)

Andreu Ferrer i Ginard va néixer l’any 1887, al carrer de la Puresa, n.30, d’Artà. Inicià els estudis al Convent Sant Antoni de Pàdua d’Artà, i continuà al Convent de Sant Bonaventura a Llucmajor, ambdós sota l’orde franciscà. Hi adquirí formació eclesiàstica, humanística i també musical —solfeig, piano, violí i clarinet. Posteriorment, obtingué el títol de Magisteri a l’Escola Normal de Palma (1905). Durant els anys d’estudi a Ciutat, va entrar en contacte amb el cercle cultural i literari de l’Escola Mallorquina que, d’alguna manera, l’inspirà per emprendre pel seu propi compte la tasca de folklorista. En aquest sentit, des de ben jove, mostrà interès per aprendre i desenvolupà un perfil autodidacte que en la faceta de mestre es traduí en una voluntat de formació constant (cursos, congressos, jornades i eixides pedagògiques...).

PRIMERA ETAPA DE MESTRE. MIGJORN GRAN, MENORCA (1906-1915)

Acabat de titular, Andreu Ferrer obrí un col·legi particular al carrer Pontarró d’Artà. Ben aviat, demostrà tenir empenta, així com una clara voluntat de servir la cultura i posar-la a disposició de la societat. En aquest sentit, començà a col·laborar amb la recopilació de paraules per al Diccionari català-valencià-balear de Mn. Antoni Maria Alcover. Una col·laboració que constata un interès pel fet lingüístic i cultural, amb voluntat de preservació i vinculat al seu ideari regionalista.

A dinou anys fou destinat com a mestre a l’escola pública del Migjorn Gran, Menorca. Aviat, però, la seva presència i intervenció depassà la docència, tot implicant-se en la vida cultural, associativa i política del territori.

«Un mestre oficialment es dedica a l’ensenyament; però extraoficialment ha de ser un exemple d’honradesa, i no ha de deixar passar cap ocasió per elevar el nivell moral, cultural i social del poble allà on treballa»

D’aquesta manera, l’any 1911 col·laborà activament en la fundació beneficosocial de Germandat Migjornera i, posteriorment, impulsà la creació d’una nova societat, la Unió des Migjorn Gran, a partir de la qual es creà una Caixa d’Estalvis, una secció de Socors i Pensions a la Vellesa i la secció cultural Minerva —al costat de Joan Riudavets Moll i Francesc d’Albranca entre d’altres. Des de dins Minerva s’impulsà la creació de Llum Nova (1912-1913), una revista de publicació quinzenal amb informació local i estatal, continguts literaris i folklòrics, etc.

La implicació d’Andreu Ferrer al Migjorn Gran va deixar petjada al poble i entre els vilatans migjorners: fou director de la banda de música i organista de la parròquia; obrí una farmàcia i impulsà la biblioteca pública del poble a través de l’Associació Minerva, fundà cooperatives de consum i d’habitatge, etc.

En paral·lel, continuà conrant l’interès lingüístic i cultural tot iniciant-se en la recopilació de materials folklòrics, tasca en la qual implicà el seu alumnat. El 1912 sota el títol «Recull de folklore menorquí» presentà un extens corpus al concurs convocat per l’Ateneu de Maó i amb el qual obtingué el segon premi. L’any 1914començà la col·lecció «Folklore Balear», en la qual primerament publicà el recull Rondaies de Menorca (1914).

SEGONA ETAPA DE MESTRE. ARTÀ (1915-1925)

Andreu Ferrer tornà a Mallorca per exercir de mestre a l’escola pública d’Artà, on per sempre serà recordat com a mestre Sacristà i especialment reconegut pel seu mètode docent, dialogant i pràctic. Influí en el sistema d’ensenyament, tot plantejant accions, propostes d’estructuració integrals i nous plans lectius, per exemple: celebracions destinades a promoure l’estima i respecte per la natura (Festa de l’Arbre, Festa dels Aucells), o passar de l’escolarització de tres a vuit anys fins als catorze. L’inspector Joan Capó fou per a ell una figura de referència per dur endavant aquestes iniciatives. Hi tingué estreta relació arran de les eixides pedagògiques per conèixer els sistemes educatius d’altres països.

L’any 1916 a partir de l’Associació Cultural Minerva impulsà la creació de Llevant (1916-1930), publicació periòdica que promovia iniciatives socials, culturals, polítiques, etc., per a la transició moderna del poble d’Artà. Durant els primers anys de vida, la publicació es presentà sota el subtítol: Quinzenari portaveu de l'Associació "Minerva" - Defensor dels interessos morals i materials d'Artà i sa Comarca. Ferrer hi està al capdavant de la direcció durant deu anys, fins al 1926, i tingué un paper col·laborador actiu amb més d’un centenar de textos publicats. Dels articles esmentats, destaca l’exposició reiterada d’un debat i argumentari sobre l’escola pública: la importància de l’alfabetització dels artanencs, la necessitat d’un nou centre escolar i consideracions sobre la seva ubicació, etc., així com altres reivindicacions, com ara, l’obertura del museu regional d’Artà o la creació d’una escola de música per a la reactivació de la banda municipal.

Es constata d’aquesta manera que Andreu Ferrer tingué un paper destacat entre la comunitat artanenca, així com ja havia passat al Migjorn Gran. A Artà també fundà la Impremta Tipogràfica Catòlica d’Andreu Ferrer Ginard en la qual s’imprimiren les tirades de Llevant o es publicà per primera vegada la compilació dels Croquis artanencs del també folklorista Rafel Ginard. Això no obstant, l’interès folklòric no restà al marge. L’any 1922 a dins l’esmentada col·lecció «Folklore Balear» publicà un nou recull: Cançonetes menorquines (1922). Aquell mateix any impulsà la revista Tresor dels Avis que més enllà d’una publicació periòdica, esdevingué un gran projecte de recopilació i difusió de material etnogràfic al qual abocà fins al final dels seus dies.

L’any 1925 començà a exercir de mestre a Palma on, posteriorment, traslladà la impremta rebatejada com Impremta Politècnica (1930).

TRESOR DELS AVIS. PRIMERA ETAPA (1922-1928)

La revista Tresor dels Avis fou fundada a Artà l’any 1922. La idea de la publicació fou motivada pel folklorista Valeri Serra i Boldú que animà a Andreu Ferrer a emprendre aquesta iniciativa atès que no hi havia cap publicació periòdica sobre etnografia i folklore al territori. Primerament, l’edició comptà amb el subtítol de Revista d’etnologia, mitologia i folklore de Balears, precisió geogràfica que a partir de 1925 s’amplià a Catalunya a causa, entre altres factors, de la presència majoritària de col·laboradors d’aquest territori.

La idea d’Andreu Ferrer era aprofitar la publicació per difondre breus estudis i recerques folklòriques a partir de les col·laboracions i aportacions dels anomenats Amics de la Tradició Popular (ATP). Una idea de treball i investigació disseminada i en xarxa amb una posada en comú central. Tot aquest material aniria constituint paral·lelament l’Arxiu de Folklore Balear, una tasca de recopilació gegantina que Ferrer va concebre amb un mètode innovador en adaptar el sistema de classificació decimal propi dels arxius al camp de l’etnologia, aproximant i comparant, així, l’estudi del folklore amb altres disciplines i ciències. D’acord amb això, l’any 1924 hi publicà el text «Classificació decimal aplicada al Folklore. Com ha nascuda la idea».

L’any 1928, després de sis anys de publicació i cinquanta-quatre números, Tresor dels Avis tancà una primera etapa, en part, motivada pel trasllat definitiu d’Andreu Ferrer a Ciutat.

D’altra banda, l’any 1927 participà en la quarta de les missions a les Balears per bastir el projecte de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, conjuntament amb Baltasar Samper i Ramon Morey. Hi tornà a participar l’any 1932 en la setena missió.

També l’any 1927 participà en el II Concurs Llegendari Popular Català —impulsat pel folklorista R. Serra i Pagès, i patrocinat pel mecenes R. Patxot i Jubert—amb un recull llegendari de Mallorca i Menorca que fou guardonat. Malauradament, l’aplec no va poder ser publicat en el seu moment i durant anys romangué fora de l’abast del públic fins que l’any 2009, Josep Massot i Muntaner el va recuperar i editar sota el títol Llegendes de les Balears.

EL PARÈNTESI DE LA SEGONA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

Durant aquest temps dirigí el setmanari La Veu de Mallorca (1930-31) i col·laborà en diaris com El Día i Cort. Participà activament en l’Associació per la Cultura de Mallorca per a la qual, l’any 1932, impartí un Curs de Folklore conformat per deu sessions sobre Història del Folklore, Cançonística, Paremiologia... Malauradament, però, just va poder dur a terme les cinc primeres, atesa la creixent tensió política que havia de desencadenar en la Guerra Civil.

El seu posicionament i activisme politicocultural motivaren temporalment la seva suspensió com a mestre nacional, si bé gràcies a la seva vinculació amb el món eclesiàstic, pogué superar el procés de depuració de l’escola pública dut a terme pel règim franquista i confirmar el càrrec l’any 1940.

L’any 1954 inicià una secció sobre folklore a la revista Cort i el 1965 publicà el llibret Folklore balear.

TRESOR DELS AVIS. SEGONA ETAPA (1967-1973)

Anys després de la Guerra Civil, Andreu Ferrer reactivà els projectes folklòrics que el conflicte i altres vicissituds havien deixat en segon terme. Ho feu a partir de la creació l’any 1959 de la Fundació Tresor dels Avis, ara si, amb intenció clara de conformar l’Arxiu Folklòric i Bibliogràfic de les Illes Balears per al qual edità un “Butlletí Informatiu”; i l’any 1970 fundà l’Associació Cultural El Tresor dels Avis.

Durant l’etapa final de la seva vida, Andreu Ferrer no desistí de tirar endavant l’ambiciós projecte del qual donà difusió a través de la secció en què col·laborava a Cort: «Per a la fundació d’un Arxiu folklòric i bibliogràfic de les Balears», «Projecte d’Estatuts per a la creació i funcionament d’un Arxiu folklòric i bibliogràfic de les Balears», «Ressò popular del passat i del present de les Balears»... Entre el desembre de 1970 i el setembre de 1971, quan la secció passà a nomenar-se «Bolletí informatiu de la Fundació Tresor dels Avis», hi publicà íntegrament la «Classificació folklòrica decimal per sigles completes».

En aquest segon període el projecte tampoc no reeixí, malgrat que Andreu Ferrer hi destinà els seus esforços i entusiasme gairebé fins al final. El mestre, folklorista, editor i músic conformat per tantes altres facetes morí a Palma l’any 1975.