Antoni Vidal Ferrando

Antoni Vidal Ferrando neix el 1945 a Santanyí en una família humil. De petit és un nin malaltís, que ha de fer moltes hores de repòs, durant les quals llegeix molt.

Escriu poesia durant el batxiller elemental. Coneix Bernat Vidal i Tomàs, qui l’encamina cap a l’amor pel país i la llengua. També coneix Blai Bonet el 1961. A devuit anys, el destinen a Maó com a mestre i participa en l’agitació cultural i l’oposició a la dictadura. Es matricula com a alumne lliure a la UB per estudiar filologia, període que inspira el seu llibre Cartes a Lady Hamilton (1990). Torna a Mallorca el 1967 i es replanteja el seu compromís poètic, ja que entra en crisi amb una constant autocrítica, però va continuant els estudis.

Es trasllada a Palma, es casa i té dos fills. A partir dels anys vuitanta, comença a publicar poemaris premiats com El brell dels jorns (1986), Racó de n’Aulet (1986), A l’alba lila dels alocs (1988), Els colors i el zodíac (1990), Cartes a Lady Hamilton (1990), Calvari (1992), Si entra boira no tendré on anar (2022) i Entre dues fosques (2025). També publica un primer volum de recull de la seva poesia a Allà on crema l’herba: Obra Poètica (1986-2007) (2008).

En novel·la, publica Les llunes i els calàpets (1994), l’inici d’una trilogia sobre Mallorca el segle XX; La mà del jardinar (1999); L’illa dels dòlmens (2007); La ciutat de ningú (2016) i Quan el cel embogeix (2020).

Ha rebut el premi Estrella Mostrejada 2013, la Medalla d’or de l’Ajuntament de Santanyí 2018 i el XXIII Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana 2023.