L’AUTOR

Antoni Vidal Ferrando

Literatura

Retrat d'Antoni Vidal Ferrando. Fotografia de Joan Vidal. Arxiu Fundació Mallorca Literària.
BIOGRAFIA

Antoni Vidal Ferrando neix el 1945 a Santanyí en una família humil. De petit és un nin malaltís, que ha de fer moltes hores de repòs, durant les quals llegeix molt.

Retrat de joventut d'Antoni Vidal Ferrando. Arxiu personal de l’autor.

Escriu poesia durant el batxiller elemental. Coneix Bernat Vidal i Tomàs, qui l’encamina cap a l’amor pel país i la llengua. També coneix Blai Bonet el 1961. A devuit anys, el destinen a Maó com a mestre i participa en l’agitació cultural i l’oposició a la dictadura. Es matricula com a alumne lliure a la UB per estudiar filologia, període que inspira el seu llibre Cartes a Lady Hamilton (1990). Torna a Mallorca el 1967 i es replanteja el seu compromís poètic, ja que entra en crisi amb una constant autocrítica, però va continuant els estudis.

Antoni Vidal Ferrando amb Blai Bonet (1991). Arxiu personal de l’autor.

Es trasllada a Palma, es casa i té dos fills. A partir dels anys vuitanta, comença a publicar poemaris premiats com El brell dels jorns (1986), Racó de n’Aulet (1986), A l’alba lila dels alocs (1988), Els colors i el zodíac (1990), Cartes a Lady Hamilton (1990), Calvari (1992), Si entra boira no tendré on anar (2022) i Entre dues fosques (2025). També publica un primer volum de recull de la seva poesia a Allà on crema l’herba: Obra Poètica (1986-2007) (2008).

Antoni Vidal Ferrando i la seva dona, Rosa de la Iglesia, a París (2009). Arxiu personal de l’autor.

En novel·la, publica Les llunes i els calàpets (1994), l’inici d’una trilogia sobre Mallorca el segle XX; La mà del jardinar (1999); L’illa dels dòlmens (2007); La ciutat de ningú (2016) i Quan el cel embogeix (2020).

Retrat d'Antoni Vidal Ferrando. Fotografia de Toni Moreno. Arxiu personal de l’autor.

Ha rebut el premi Estrella Mostrejada 2013, la Medalla d’or de l’Ajuntament de Santanyí 2018 i el XXIII Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana 2023.

Dinar a Cullera de la Junta directiva de l’AELC el 1991, el dia que Joan Fuster en traspassà la presidència a Avel·lí Artís Gener. Drets, d’esquerra a dreta, Jaume Pomar, Antoni Vidal, Ponç Pons, Josep Ballester, Jaume Pérez Muntaner, Francesc Parcerisas i Vicenç Llorca. Arxiu personal de l’autor.
OBRA

Poemes

  • Quadern de conseqüències. 1980.
  • El brell dels jorns. 1986.
  • Racó de n'Aulet. 1986.
  • A l'alba lila dels alocs. 1988.
  • Els colors i el zodíac. 1990.
  • Cartes a Lady Hamilton. 1990.
  • Calvari. 1992.
  • Bandera blanca. 1994.
  • El batec de les pedres. 1996.
  • Cap de cantó. 2004.
  • Gebre als vidres. 2012.
  • Aigües desprotegides. 2018.
  • Si entra boira no tendré on anar. 2022.
  • Entre dues fosques. 2025.

Narrativa

  • Les llunes i els calàpets. 1994.
  • La mà del jardiner. 1999.
  • L'illa dels dòlmens. 2007.
  • Els miralls negres. 2013.
  • Cicle d'Almandaia: Les llunes i els calàpets / La mà del jardiner / L’illa dels dòlmens. 2015.
  • La ciutat de ningú. 2016.
  • Quan el cel embogeix. 2020.

Crítica literària o assaig

  • Història de Mallorca [diversos autors]. 1982.
  • Mallorca: història i cultura [diversos autors]. 1985.
  • Baleares [amb altres autors]. 1986.
  • La població i propietat de la terra en el municipi de Santanyí (1868-1920). 1992.
  • Amors i laberints. 2010.