Antonina Canyelles

Antonina Canyelles Colom neix a Palma el 1942. Son pare treballa en el món de la construcció i sa mare és modista. Comença a anar a una escola de monges durant la postguerra, quan tenia cinc anys. No li agraden els estudis, però destaca en dibuix i escriptura. Des de petita, llegeix molt, escriu guions per comèdies familiars i estudia solfeig, harmonia i violí.

Entrant a la vintena, comença a estudiar treball social. Just abans d’acabar la carrera, sa mare mor inesperadament i, pocs mesos després, son pare. Durant aquells mesos, rep una diagnosi de tuberculosi que la manté sis mesos al llit i tres anys en repòs. En aquell moment, llegeix una immensitat de llibres i escriu. Quan es cura de la malaltia, obri una llibreria amb l’editor Lleonard Muntaner. Més endavant, és professora de català al col·legi Pius XII i, després, fa classes particulars. La seva darrera ocupació és al capdavant d’una botiga d’antiguitats.

El 1979 rep el premi Marià Aguiló amb la seva primera obra, Quadern de conseqüències (1980), i després publica Patchwork (1981). No torna a publicar fins vint-i-quatre anys més tard, quan retorna amb Piercing (2005) i D’estructura circular (2007).

Durant la segona dècada del segle XXI, també publica reculls poètics, com Putes i consentits. Antologia poètica (2011), que la companyia La Rabera Eclèctica adapta teatralment. Altres poemaris de l’epoca són Tasta’m. 34 poemes inèdits (2011), La duna i la cascada (2013), Nus baixant una escala (2015) i Les banyes del croissant (2018). A més, és escollida per al primer número de la revista de foto-poesia Panòptik (2017) i forma part del catàleg Women Writers in Catalan (2017), com una de les seixanta escriptores en llengua catalana més representatives de la història.

Recentment ha publicat Exercicis d’una mà insomne (2021), Bistecs de pantera (2023) i Xampú Xampany (2025).