Damià Huguet

Damià Huguet i Roig neix a Campos el 1946. Fou poeta, editor, periodista, fotògraf, pintor, activista, cinèfil i empresari. Treballa tota la vida a la fàbrica familiar de materials de construcció, lluny de l’ambient cultural i acadèmic. Així i tot, des dels primers anys suscita un interès potent per diferents gèneres artístics i ben aviat començar a crear.

Huguet començà a escriure a les acaballes del franquisme, moment en què neix a Campos un cert fervor literari, el qual l’impregna. Neixen esdeveniments com els Cicles de Conferències de Campos –iniciats el 1966 –, recitals de la Nova Cançó i les Festes de les Lletres de Campos de començament dels setanta. El 1969 ja guanya el premi Blanquerna de Manacor amb el recull poètic Home de primera mà (publicat el 1973). També el 1973, llança Cinc minuts amb tu (premi Les Illes d’Or de l’Editorial Moll) i el 1976 publica dos poemaris més: Carn de vas i Esquena de ganivet, amb influències de César Vallejo i Blai Bonet.

Entre finals dels seixanta i inicis dels setanta, treballa de corresponsal del Diario de Mallorca a Campos i com a crític de cinema. Gràcies a la seva faceta periodística, coneix personatges que l’apassionen, com Rossellini, Visconti o Fellini, que influeixen en la seva obra poètica. El 1976 crea les col·leccions “Guaret”, “Quaderns campaners” i “La garangola” per poder publicar poesia pionera de Mallorca. Hi tenen obra autors com Blai Bonet, Bartomeu Fiol, Josep Albertí o Damià Pons. Durant aquests anys, continua la seva producció poètica amb obres com Ofici de sords (1976 i reeditat el 1994) i d’altres provatures literàries com la poesia visual a Poemoteca (1976) o Carcelles d’Allís (1978). La col·lecció “Guaret” es dona per finalitzada el 1984, any en què hi publica Els calls del manobre.

Així i tot, continua publicant més obra poètica, com Guarets a l’alba (1987), L’ull dels clapers (1988) o Vols des d’Orly (1995), reculls en què es posa èmfasi en la ruralia i el cinema. Tota la seva obra és amarada de la terra, l’amor o el film i, encara que tengués París de punt de referència, sempre lligada al seu poble.

Damià Huguet mor el 1996 a Campos. Pòstumament, la Universitat de les Illes Balears i la Caixa de Balears publiquen el poemari Les flors de la claror (1996), Joan Mas i Vives té cura d’Antologia Poètica (1999) i, el 2008, apareix la Poesia Completa.