Josep Maria Llompart

Josep Maria Llompart de la Peña neix a Palma el 1925. Durant els primers anys de la seva vida, viu amb la família a Galícia perquè hi havien destinat son pare com a coronel d’infanteria. La seva llengua materna fou el castellà, però aviat entra en contacte amb la llengua catalana amb les Rondalles que li llegia son pare. Quan cursa batxillerat, es fa amic de Miquel Llodrà, qui l’introdueix als cercles literaris de postguerra, on coneix Llorenç Moyà, Miquel Gayà i Jaume Vidal Alcover. Estudia Dret a la UB i coneix Lluís Casasses, qui li mostra la literatura catalana contemporània. Quan acaba Dret, comença a escriure poesia en català.

A l’antologia Els poetes insulars de postguerra (1951) de M. Sanchis Guarner, apareixen ja quatre poemes de Llompart. Comença en el món de la crítica literària a les revistes Raixa o Vida Nova. El 1956, es casa amb Encarnació Viñas, germana de Cèlia Viñas. En aquella època també treballa amb Camilo José Cela a la revista Papeles de Son Armadans i coneix autors com Celso Emilio Ferreiro, Vicente Aleixandre, Italo Calvino, Blas de Otero... També participa en moltes activitats literàries, culturals i cíviques.

Publica Poemes de Mondragó (1960) i comença a treballar d’assessor literari a l’Editorial Moll. Publica La literatura moderna a les Balears (1964), primer manual de la literatura contemporània de les Illes, col·labora al Diario de Mallorca amb articles sobre escriptors, és president de l’OCB de 1978 a 1986, imparteix classes de literatura i cultura catalanes a la delegació de Palma de la UB i a la UIB… Destaca la seva oposició al règim franquista i participa en moltes activitats d’aquesta índole els anys seixanta.

Els setanta i vuitanta són la seva època més fecunda literàriament i publica dos poemaris que s’acosten al realisme històric: La Terra d’Argensa (1972) i Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona (1974). En poesia, també publica Urbanitat i Cortesia (1979), Mandràgola (premi de la Crítica Serra d’Or i el Premio Nacional de la Crítica 1980) i La Capella dels Dolors i altres poemaris (Lletra d’Or 1981). Tradueix i publica Quinze poetes gallecs (1976), Poesia galaico-portuguesa (1984), Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna (1988) i Poemes de Luis Pimentel i Celso Emilio Ferreiro (1992). A més, col·labora a la secció «La Columna de Foc» de l’Última Hora amb molts d’articles.

Durant els vuitanta i noranta rep molts d’encàrrecs i reconeixements públics per la seva creació literària i labor pública. Presideix l’AELC de 1983 a 1987, és nomenat membre de la Secció Filològica de l’IEC el 1985 i el 1990 comença a presidir la Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països Catalans. El mateix any, el 1982, rep el premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Generalitat el condecora amb la Creu Sant Jordi.

Publica dos volums de crítica literària: Retòrica i Poètica (I i II) (1982) (Premi d’assaig literari de la Generalitat). Es publica l’Obra Poètica (1983), el poemari Jerusalem (1990), el recull d’articles Països Catalans? i altres reflexions (1991), el volum de poesia Spiritual (1992) i l’obra de crítica literària La narrativa a les Illes Balears (1992). Després de la seva mort, es publiquen l’obra escrita amb Antònia Vicens Vocabulari Privat (1993) i el recull d’articles literaris El llac i la flama (1998).

L'any 2018 fou declarat Any Llompart, així com el 2025.