LA CAMBRA PRÒPIA DE MARIA-ANTÒNIA OLIVER
Casa Llorenç Villalonga
Literatura
La cambra pròpia de Maria-Antònia Oliver és un punt de trobada viu i acollidor d’una autora que dedica la seva vida al conreu de la literatura i a la defensa de la cultura catalana.
Maria-Antònia Oliver (Manacor, 1946 - Biniali, 2022), autora cabdal en la nostra literatura per la seva trajectòria literària i vocacional, conrea la narrativa en diversos gèneres; novel·la, narrativa breu, contes, traducció i guió, professionalitza l’ofici d’escriptora, dedicant la seva vida a la renovació del món literari català als anys setanta.
La cambra pròpia de Maria-Antònia Oliver oberta al 2024 fa menció a Virginia Woolf de la que Oliver va ser la primera traductora al català i garanteix l’accessibilitat del llegat de Maria-Antònia Oliver com a baula indispensable de la literatura catalana.
Biblioteca de l’autora
La biblioteca convertida en sala de lectura conté 4.800 títols organitzada en 6 itineraris que permeten incidir en els eixos de la seva vocació literària. Es troba al primer aiguavés de la Casa Llorenç Villalonga - Museu literari. El vincle entre els dos escriptors s’inicia quan Maria-Antònia Oliver presenta la seva primera novel·la al premi Ciutat de Palma, llavors Premios Palma, on Llorenç Villalonga, com a membre del jurat, procura que l’obra fos publicada com mereixia i dedica elogioses paraules durant l’acte de presentació de la novel·la Cròniques d’un mig estiu que Maria-Antònia Oliver escriu amb vint-i-tres anys.
Autora cabdal en la nostra literatura per la seva trajectòria literària i vocacional, conrea la narrativa en diversos gèneres. Pionera amb la creació de la primera detectiva de la literatura catalana, Lònia Guiu a la qual dedica una trilogia de novel·la negre. Obté el Premi Prudenci Bertrana per l’obra Joana E. Obté el Premi de Traducció de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya per Moby Dick de Hermann Melville, a més de traduir Frankenstein de Mary W. Shelley, Peter Pan J. M. Barrie i La conxorxa dels enzes de John K. Toole; va ser la primera traductora al català de Virginia Woolf amb Els anys.
Escriptori
Recream aquest espai seu de recer on concentrava la creativitat i hi trobam nombrosos objectes personals propietat de l’autora que mantenen viva la seva petjada a n’aquesta estança relacionats amb la creació literària. L’anti bureau familiar, targetes de visita, la màquina d’escriure Hispano-Olivetti vermella d’Oliver, les seves ulleres, el cendrer, els diccionaris que va fer servir l’autora i els fulls de notes manuscrits, alguns dels premis literaris obtinguts... I una imatge de Virginia Woolf, una referent per a Oliver pel seu valor literari i per la seva visió feminista. Ja que va ser la primera traductora al català de Els anys de Virginia Woolf.
Espai expositiu
A més d’un petit espai expositiu amb resum cronològic, algunes obres d’art de la seva col·lecció personal i una vitrina amb reproducció facsímil de documents que formen part del llegat digitalitzat conjuntament amb la Biblioteca Nacional de Catalunya i que es pot consultar en el catàleg de la Fundació Mallorca Literària.
Itineraris biblioteca
En clau de dona
Maria-Antònia Oliver és una autora clau en la consolidació d’un discurs clarament feminista en l’àmbit de la literatura catalana. Algunes de les lectures que trobam a les prestatgeries d’aquest apartat van de Virginia Woolf a Mercè Rodoreda, passant per Montserrat Roig i Patricia Highsmith que forjaren la base del seu posicionament en la condició de dona, escriptora i feminista.
En peu d’avantguarda
L’experimentació narrativa és un dels focus de la generació dels 70, a la qual pertany l’autora des dels seus inicis en el col·lectiu Ofèlia Dracs. D’aquí el desplegament de subgèneres temàtics i formals que defugen la realitat: narrativa eròtica, fantàstica, realisme màgic o ciència-ficció, molts d’ells inspirats en lectures de Jules Verne, Isaac Asimov o Pere Calders.
Memòria del blonco Joan
La literatura popular de transmissió oral va marcar l’autora que es complementa amb documentació folklòrica de diversa procedència, com el Costumari de Joan Amades. Des dels seus orígens com escriptora la rondallística tradicional és en la base d’un estil personal marcat per l’oralitat i la fabulació. Aquest interès per la fantasia la connecta també amb mites i llegendes d’altres regions, així com la literatura fantàstica infantil i juvenil, des de Peter Pan de J.M. Barrie a Roald Dahl, fins arribar a còmics i la cultura pop.
Una illa és un bocí de terra
L’Illa de Mallorca és present en la narrativa d’Oliver com també la reflexió sobre el territori i la societat del seu temps. Des de la seva primera novel·la que tracta l’impacte del turisme de masses en la societat mallorquina del moment, l’autora dibuixa ponts entre paisatges coneguts i territoris imaginaris basant-se en una fonda coneixença del terreny i de les obres que altres prosistes, com Llorenç Villalonga, Baltasar Porcel o Blai Bonet, ambientaren en l’illa.
El racó de Lònia Guiu
Maria-Antònia Oliver és pionera en la creació de Lònia Guiu, la primera detectiva en la literatura catalana que revoluciona el gènere negre. La protagonista i narradora en primera persona de la trilogia Estudi en Lila (1985), Antípodes (1988) i El sol que fa l’ànec (1994) neix com a personatge literari en el conte “On ets, Mònica?” del recull Negra i consentida (1983). I es consolidà com a protagonista inoblidable de la novel·la negra. Aquest gènere ocupa bona part de la biblioteca que Maria-Antònia Oliver compartí amb la seva parella, Jaume Fuster, un altre referent del gènere.
Escriure és viure
Tota una vida dedicada a la literatura i a la seva professionalització es condensa en una col·lecció de més de 25 obres escrites i publicades, moltes d’elles premiades i traduïdes a altres idiomes. Novel·les de diversos gèneres, contes i relats, narrativa breu, adaptacions teatrals, guions, assaigs. A més de traduccions a diferents idiomes d’autors tan notables com Mary W. Shelley, Mark Twain, Hermann Melville, Virginia Woolf que formen el llegat de Maria-Antònia Oliver, imponent i perdurable.
Horari
Horari regular - d'octubre a maig
- De dimarts a divendres de 10 a 14h
- Dijous de 16 a 20h
Horari d’estiu - de juny a setembre
- De dimarts a divendres de 10 a 14h