Temes de temporada
- Temps d'hivern
- Carnestoltes
- Sant Antoni
- Sant Sebastià
- Sant Honorat
Temes més cantats
- Festeig (3006)
- Passió i enamorament (1875)
- Desig (1500)
- Amor (1292)
- Relacions de parella (1046)
"El Cançoner és la historia viva dels nostres pobles sota tots els aspectes; és poesia, no acadèmica, llepada, untuosa i pentinada, sinó ruda i plena de brava sang. És un inestroncable dipòsit de lèxic substanciós. És el poema de Mallorca, on tot hi és, fora el paisatge, perquè el poble, fins aquí, encara no l’ha descobert...
RAFEL GINARD"
Al Museu de la Paraula som hereus de la curiositat, la cura i l’amor a la paraula i la cultura popular que va guiar Rafel Ginard al llarg de tota la vida en l’elaboració del Cançoner Popular de Mallorca: el més gran fet mai en llengua catalana, que aplega més de quinze mil cançons tradicionals, i que ha permès la fixació fins als nostres dies d’un important patrimoni oral.
És des d’aquest esperit que hem emprès la creació d’aquest Cançoner en línia, una plataforma digital que neix com a espai de compilació del patrimoni oral de Mallorca. Un nou Cançoner, ampliat i viu, acord amb l’època actual, les eines de processament i presentació de la informació, i els nous mitjans de comunicació i difusió de continguts culturals.
El Cançoner en línia no és una nova edició en versió digital del Cançoner de Rafel Ginard, sinó un espai creat perquè les cançons d’aquella compilació, essencial i emblemàtica, es reuneixin amb les recollides en altres compilacions, així com les de nova collita o les creades en l’actualitat des dels paràmetres de la glosa tradicional.
El Cançoner en línia és un projecte de contingut tradicional que optimitza les possibilitats de la tecnologia actual al servei de la gestió i el coneixement del patrimoni oral, i que es basa en la filosofia digital, en tant que plataforma que convida els seus usuaris a col·laborar en la collita de cançons i ser part d’aquesta recol·lecta col·laborativa.
Contingut
El Cançoner de Mallorca té com objectiu incorporar les cançons tradicionals recopilades per diversos autors. El punt de partida serà el Cançoner Popular de Mallorca de Rafel Ginard (Moll. Palma: 1966-1975). Altres compilacions essencials que confiam poder incorporar al projecte en fases successives són
- Sexe i cultura a Mallorca: el Cançoner (Gabriel Janer, Ed. Moll)
- Aportació al cançoner popular de Mallorca (Antoni Gili, Ed. Moll)
- Cançoner tradicional de Mallorca (Miquel Julià, Ed. Documenta)
- Cançoner musical de Mallorca (Josep Massot, Ed. El Tall)
- Cançoner de les obretes en nostra llengua materna (Marià Aguiló, Ed. Verdaguer)
- L’obra del Cançoner Popular de Catalunya (Missions Samper et al, 1924-1932, Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
- Les Cançons del Diccionari Alcover-Moll (Bàrbara Sagrera, Ed. Moll)
El contingut es completarà amb:
- Altres corpus (el llistat de corpus es podrà ampliar sempre que resulti adient)
- Noves collites de gloses tradicionals, per la via de la participació, a través de campanyes amb les quals animarem els els usuaris a esdevenir informants.
Gloses de nova creació: per la via de la recerca digital,; a través de campanyes virals, com la ja existent #glosatweet; o per la via de la participació que s’ofereix en el projecte.
Objectius essencials
El Cançoner en línia vol aconseguir aquests objectius:
RECOPILAR I UNIFICAR: ser lloc de trobada del Cançoner de Ginard amb altres cançoners complementaris que han anat elaborant altres autors, posteriors a Ginard. Així, el cançoner eròtic de G. Janer (Sexe i cultura a Mallorca), la compilació de M. Julià (Cançoner tradicional de Mallorca), entre d’altres.
FER ACCESSIBLE: ser eina que faciliti l’accés a aquest gran Cançoner. L’aplicació de les noves tecnologies per al tractament dels continguts tradicionals ens permetrà accedir-hi a la carta: fer cerques per paraula, per població d’origen o per temàtica, per exemple. L’objectiu potenciar la usabilitat del corpus i facilitar així la reincorporació de les cançons a la vida quotidiana, per la via de permetre un coneixement més electiu dels seus continguts.
DINAMITZAR: ser projecte entorn al qual es dinamitzi aquest patrimoni oral, tant pel mer fet d’incorporar els continguts tradicionals a la xarxa (així, el cançoner tradicional passa a formar part dels continguts de la nova societat del XXI) com també per la tasca de promoció de la nova plataforma. La major accessibilitat als continguts ens possibilita la generació de noves dinàmiques d’ús
IMPLICAR: ser espai participatiu, que mantengui viva l’actitud de recerca i compilació. Des de la consciència que tota compilació del patrimoni oral resulta incompleta, el projecte del Cançoner en línia contempla la dimensió participativa com un dels seus eixos essencials. És la mateixa dimensió col·laborativa que impregnà el procés d’elaboració del Cançoner de Ginard: només serem capaços de fer créixer el cançoner en la mesura que els usuaris hi esdevinguin col·laboradors, o “informadors”. Animam els usuaris a implicar-se i aportar aquelles gloses no recollides anteriorment en cap cançoner.
FOMENTAR LA CREACIÓ ORAL: el Cançoner en línia vol contribuir a mantenir activa la tradició oral de Mallorca. Per això, permet la incorporació al Cançoner de totes les gloses que vulguin incorporar-se a la tradició: un espai participatiu en el qual tots els glosadors d’avui puguin aportar les seves creacions. Aquesta convivència de la creació nova amb al patrimoni tradicional no ha de generar confusió, ja que el cançoner identificarà adequadament totes les seves gloses, precisant el seu origen, procedència i font documental.
Impuls del projecte i suports
El Cançoner en línia és un projecte impulsat i desenvolupat pel Museu de la Paraula. Casa Pare Ginard de la Fundació Mallorca Literària, gràcies al suport del Departament d eCultura, Patrimoni i Polótica Lingüística.
El Cançoner en línia compta també amb la implicació del Grup de Recerca Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB, Departament de Filologia Catalana, Universitat de les Illes Balears), en concepte d’assessorament científic del projecte i participen en el desenvolupament de la fase de descripció de les cançons.
El projecte compta també amb el suport de:
- Institució de les Lletres Catalanes – Generalitat de Catalunya. Convocatòria de subvencions a pàgines web literàries 2012.
- Editorial Moll
Agraïm molt especialment el seu suport i col·laboració a:
- Editorial Moll, empresa editora que desenvolupà l’edicions del Cançoner Popular de Mallorca de Rafel Ginard i altres compilacions incloses en la plataforma, per la seva autorització a reproduir els continguts d’aquestes compilacions dins de la plataforma digital.
- Gabriel Janer Manila, Miquel Julià, Josep Massot i Bàrbara Sagrera, autors d’algunes de les compilacions de cançoner seleccionades que es preveu poder incorporar a la base de dades del projecte, i les seves corresponents editorials (Documenta, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, El Tall)
- Tots els membres del Grup de Recerca Etnopoètica de les Illes Balears, i molt especialment a Caterina Valriu, Jaume Guiscafrè i Miquel Sbert, professors de la UIB, per la seva implicació en la conceptualització i desenvolupament del projecte des del principi.
- Miquel Pastor i Eduardo del Valle, de la Biblioteca Digital de la UIB, per la seva implicació en la conceptualització i desenvolupament en la fase inicial del projecte.
- L’Associació de Glosadors de Mallorca pel seu compromís de donar suport al projecte i implicar-se per fer viu aquest Cançoner en línia.
El cançoner Ginard
"Jo veig així el Cançoner. A la manera d'un arbre filosòfic lul·lià. Revingut de soca, enfonya les arrels en la carn bategant del poble mallorquí, i la sang humana n'és la saba. S'enfila fins als núvols i abriga tota la nostra terra, millor dit, és la nostra terra feta música i cançó. L'arbre immens se desplega en una vintena de branques poderoses, plenes de nius, de molsa, de barballera i vegetació petita i tenaç. Cada branca és una pul·lulació d'ulls i de brots, i a cada final de brot hi ha flors de tot color, les cançons, simples i senars com les flors de foravila" RAFEL GINARD
El gran llegat de Rafel Ginard a la cultura catalana és sens dubte el Cançoner Popular de Mallorca, quatre volums que apleguen les cançons conservades per tradició oral de l'illa.
Ginard va consagrar bona part de la seva vida a aquesta, recollint en plaguetes tot el material oral que tenia oportunitat de conèixer. També va ser capaç d'implicar molts amics en aquesta empresa, els "Amics del Cançoner", una nòmina extensa de col·laboladors d'arreu de l'illa, que regularment proporcionaven a Ginard les cançons que havien pogut aplegar en seu entorn. Per realitzar aquest treball, Ginard va rebre l'ajuda econòmica de l'Institut d'Estudis Catalans, a través del premi Josep Massot i Palmés l'any 1955
El procés de realització
El procés de recopilació, organització del material i edició del Cançoner va ocupar diverses dècades en la vida de Rafel Ginard. Ens remetem a les paraules de l'especialista Pere Rosselló Bover, a Els camins de la Cançó: vida i obra del P. Rafel Ginard (Ed. P.A.M., 1999)
"A finals dels anys 50 el P. Rafel Ginard Bauçà ha recollit un gran nombre de plaguetes amb cançons populars mallorquines. Fa uns quaranta-cinc anys que es dedica a aquesta labor. Estimulat pels diversos premis i ajuts rebuts en els darrers anys i per l'ajut d'un gran nombre de col·laboradors de Mallorca, el projecte de publicació del Cançoner va prenent forma. Ginard ja és a la seixantena i segurament pensa que ha arribat l'hora de donar sortida al treball a què ha dedicat la major part de la seva vida. També és possible que un fet anecdòtic, un petit incendi a la seva cel·la, el decidís a posar en marxa d'una vegada la publicació del Cançoner. [...] Ara bé, abans de veure la llum, el Cançoner haurà de superar dos grans entrebancs: primer, trobar un editor adequat, que reuneixi totes les garanties de pulcritud i de rigor; i segon, comptar amb l'ajut econòmic d'alguna entitat que el faci viable econòmicament."
El primer d'aquests entrebancs es va veure resolt amb l'adhesió de Francesc de B. Moll al projecte i la seva implicació com a editor, probablement l'únic editor mallorquí en aquells moments capacitat per un projecte d'aquesta envergadura, avalat per la imponent tasca realitzada amb el Diccionari Català-Valencià-Balear. La qüestió del finançament es va tramitar amb la petició d'adhesió dels ajuntaments de Mallorca al projecte, si bé aquesta iniciativa va fracassar. Posteriorment, i amb la mediació de l'Orde Franciscà, s'aconseguí que la Fundació Juan March accedís a patrocinar el projecte que va fer possible l'edició dels quatre toms del Cançoner.
L'any 1960, Ginard publica a la Biblioteca "Les Illes d'Or" de l'Editorial Moll, el llibre titulat El Cançoner Popular de Mallorca. En realitat l'assaig és un extens pròleg que havia escrit per tal d'encapçalar l'edició del Cançoner, però Francesc de Borja Moll va trobar més adient publicar-lo com un assaig independent. El 28 de desembre de 1963 Moll escriu a Rafel Ginard comunicant-li oficialment que és a punt d'iniciar una nova col·lecció, "Els treballs i els dies" i que el volum tercer i els següents podrien ésser dedicats a la publicació del Cançoner Popular de Mallorca.
Pel Nadal de l'any 1966 apareix la primera edició del primer volum del Cançoner, que conté les cançons de tema amorós. L'edició és rebuda amb entusiasme, i objecte de nombrosos comentaris positius per part dels opinants i especialistes del moment. Josep Massot i Muntaner, un dels màxims especialistes de la literatura oral mallorquina, escriu a Serra d'Or que el Cançoner ofereix "la imatge d'una Mallorca encara no oberta al turisme, agrària, semifeudal, que viu completament en règim de cristiandat i aïllada en tot el sentit de la paraula", és a dir, que Ginard ha estat capaç de copsar i compilar amb pulcritud la veu del poble.
L'any 1967 rep un Premi Especial dins el marc dels Premis Ciutat de Palma pel Cançoner Popular de Mallorca. El segon volum apareixerà el 1967, i a partir d'aquí s'incrementa l'obsessió de l'autor per acabar l'obra. De cada vegada més, és conscient que no podrà finalitzar la publicació sense l'ajuda de Francesc de Borja Moll. L'aparició dels volums tercer i quart patirà un retard molt considerable, tot i que l'any 1975, finalment, apareix el darrer tom.
Contingut i abast
El Cançoner Popular de Mallorca de Rafel Ginard és la més extensa compilació de patrimoni oral cançonístic fet mai en llengua catalana, i segurament un dels més extensos en qualsevol llengua. Aplega més de vint mil cançons diferents i més de cinquanta mil variants, xifres que "representen un cúmul de feina, una constància i una tenacitat que poques vegades es troben reunides en una sola persona" (Francesc de B. Moll, assaig d'estudi preliminar al Tom I del Cançoner Popular de Mallorca, 1966).
El Cançoner Popular de Mallorca conté el text literari de més de vint mil cançons conservades per tradició oral i recollides a Mallorca, despullades de la tonada o la música que originàriament les acompanyava a l'hora de ser cantades. Aquest material folklòric, resultat de més de quaranta anys de replega a tots els pobles de l'illa, és tanmateix incompleta, especialment pel que fa a les cançons curtes. Així mateix, el mateix Rafel Ginard admetia en el moment de la publicació que havien estat eliminades de la publicació un bon nombre de cançons amb contingut eròtic evident, escrúpol principalment motivat per la preocupació del paper que la censura pogués exercir sobre l'edició
El Cançoner Popular de Mallorca es presenta en la seva edició classificat de la següent manera: en primer lloc, dos grans grups de cançons en funció de la seva tipologia, cançons curtes i cançons llargues
Les cançons curtes es classifiquen per la seva temàtica en diferents seccions (cadascuna de les quals es ramifica en les corresponents subseccions): Amoroses; De bressol; Del camp; De feina; De jocs infantils; De localitat; De matrimoni; De meteorologia; De picat; Religioses; Sentencioses; etc. La secció d'Amoroses és la més abundant (més de 5.000 cançons). Les cançons llargues es distribueixen en tres seccions: Codolades, Glosades i Romancer.
El Cançoner en línia té com objectiu incorporar les cançons tradicionals recopilades per diversos autors. El punt de partida serà el Cançoner Popular de Mallorca de Rafel Ginard (Moll. Palma: 1966-1975). Altres compilacions essencials que confiam poder incorporar al projecte en fases successives són:
- Sexe i cultura a Mallorca: el Cançoner (Gabriel Janer, Ed. Moll)
- Aportació al cançoner popular de Mallorca (Antoni Gili, Ed. Moll)
- Cançoner tradicional de Mallorca (Miquel Julià, Ed. Documenta)
- Cançoner musical de Mallorca (Josep Massot, Ed. El Tall)
- Cançoner de les obretes en nostra llengua materna (Marià Aguiló, Ed. Verdaguer)
- L’obra del Cançoner Popular de Catalunya (Missions Samper et al, 1924-1932, Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
- Les Cançons del Diccionari Alcover-Moll (Bàrbara Sagrera, Ed. Moll)
El contingut es completarà amb:
- Altres corpus (el llistat de corpus es podrà ampliar sempre que resulti adient)
- Noves collites de gloses tradicionals, per la via de la participació, a través de campanyes amb les quals animarem els els usuaris a esdevenir informants.
- Gloses de nova creació: per la via de la recerca digital; a través de campanyes virals, com la ja existent #glosatweet; o per la via de la participació que s’ofereix en el projecte
Malgrat que en garanteixen la pervivència i la conservació, les publicacions –tant en el paper com en el suport digital d’aquesta plataforma web- contradiuen l’essència de la cançó tradicional, que és la seva oralitat i, sobretot, la seva vocació comunicativa i interactiva.
Amb la irrupció de noves vies de comunicació massives com els espais virtuals de la xarxa internet i els espais d’interrelació de les xarxes socials, hem de considerar forçosament l’adaptació de la cançó tradicional a aquests nous canals de comunicació i interacció, en els quals també ha de trobar el seu lloc. La cançó del segle XXI ha de continuar cantant-se a la taverna, devora el foc, a la rotllana, a l’encontre, a la glosada.... però també pot cantar-se a través del facebook, del twitter o dels fòrums de glosadors especialitzats que fa temps abunden i serveixen de lloc de trobada i d’intercanvi a molts glosadors contemporanis.
Des del Cançoner de Mallorca volem contribuir a la homogeneïtzació de les glosades virtuals, és a dir, en la identificació de canals comuns de creació i intercanvi de cançó tradicional, sigui de nova creació o de nova collita. L’objectiu d’aquesta homogeneïtzació és tenir identificats els espais virtuals on es desenvolupen les glosades, amb la intenció de poder recollir també aquestes gloses per incorporar-les a la base de dades del Cançoner en línia.
Si estau d’acord amb la nostra tasca, vos demanam la vostra col·laboració. Podeu fer-ho de diverses maneres:
- Si sou glosadors virtuals a la xarxa twitter, no oblideu acompanyar les vostres gloses de l’etiqueta #glosatweet. Això ens permetrà trobar-les a les cerques que realitzam regularmentper recopilar totes les gloses que s’hi publiquen actualment. Si la glosa no és de nova creació sinó que prové d’algun cançoner, convé que també hi poseu l’etiqueta #cançoner.
- Des del Museu de la Paraula hem creat un perfil de facebook específic per a la publicació periòdica de gloses del Cançoner Ginard. Hi podeu accedir a www.facebook.com/MallorcaOral. Ens agradarà que ens comenteu les gloses del Cançoner Ginard que anem publicant, si les coneixeu o com les interpretau, si en sabeu altres versions. A més, el mur d’aquest perfil serà a la vostra disposició perquè hi pengeu les gloses que volgueu aportar a la comunitat.
Si sou glosadors virtuals a altres espais, o coneixeu fòrums o altres espais de publicació de gloses a la xarxa, us agraïrem que ens en doneu a conèixer l’adreça per poder-ne seguir l’activitat. Ho podeu fer amb un correu electrònic a canconer@mallorcaliteraria.cat.
Col·labora
El Cançoner en línea és un projecte viu, i per això necessitam la teva col·laboració, de la mateixa manera que el Cançoner Ginard no hauria estat possible sense el treball col·laboratiu de tots els “Amics del Cançoner”.
Envia’ns les cançons que coneguis o, si t’engresques, crea noves gloses per incorporar al Cançoner en línia. Amb la teva aportació, esdevindràs un “Amic del Cançoner”..
A continuació trobaràs el formulari amb la informació que ens has de proporcionar.
Recorda que per participar amb el projecte Cançoner de Mallorca tens també altres opcions al twitter, facebook o a través del correu electrònic: