Maria Verger, arxivera, bibliotecària i escriptora, malgré tout

Investigació oberta: La investigadora Isabel Graña compartirà, en una xerrada informal, documentació i fets inèdits de la seva recerca sobre l'arxivera, bibliotecària i escriptora alcudienca Maria Verger.

Maria Verger, (Alcúdia, 1892 - Madrid, 1983) fou arxivera, bibliotecària i escriptora. 

L'any 1923, comença a treballar com a conservadora, bibliotecària i arxivera de l'Ajuntament de Terrassa, convertint-se en la primera dona de l'Estat que porta una biblioteca municipal. Participa en activitats literàries i es troba en contacte amb el món cultural de l'època. En els anys 20 i 30, guanya i obté mencions en els Jocs Florals de diferents ciutats, i publica tres poemaris en català: Clarors matinals (1924), Tendal d'estrelles (1930) i L'estela d'or... (1934). També publicà la novel·la sentimental L'esflorament d'una il·lusió entre el 26 de juliol i l'11 d'octubre de 1930 al setmanari Sóller. De fet, col·labora en diverses publicacions periòdiques amb articles, proses i poemes.

Després de la Guerra Civil i d'arrossegar problemes de salut, s'acabà jubilant el 1943 i deixà de publicar poesia durant unes dècades. Quan reprèn la publicació, dona a conèixer composicions en castellà, fruit d'estades a l'Amèrica Llatina i del seu trasllat a Madrid. Es tracta de Rutas maravillosas. Poemas de mi viaje a América del Sur (1966) i Por la senda de las rosas. Poema en XXVII cantos (1970).