La cambra pròpia de Maria-Antònia Oliver

Maria-Antònia Oliver (Manacor, 1946 - Biniali, 2022) fou abans que escriptora, una dona capdavantera. Va consagrar la vida a la literatura, desplegant creativitat i empenta per professionalitzar la tasca de narradora, de traductora, de correctora i guionista. Tot plegat ho va dur a terme des de la seva cambra pròpia, un espai íntim que va construir en les cases que habità a Barcelona i a Mallorca, tant a Manacor com a Biniali.

En aquesta cambra pròpia, on escrivia de dia -sobretot després del transplantament de cor i de la mort de la seva parella Jaume Fuster- compartia espai amb la seva biblioteca. L’habitaven autors locals i universals, des de Mossèn A.M. Alcover, Maria Aurèlia Capmany o Pere Calders, fins a Jane Austin, Virginia Woolf, Hellman Melville i John Irving, que s’anaren trobant amb Lònia Guiu i altres personatges de la seva literatura. També hi eren els seus cans, na Mel i na Blanqueta, devora l'albercoquer, el llimoner i la xicarandana dels seus últims relats.

Recream aquest espai seu de recer, com el de Virginia Woolf, on concentrava la creativitat, per convertir-lo en una sala de lectura i d’homenatge, un punt de trobada viu i acollidor per celebrar la seva escriptura a través de les lectures que l’acompanyaren. Tot plegat, espai i temps, en unes dimensions infinites que són el millor llegat de la nostra autora.

'Mirall trencat', de Mercè Rodoreda, amb Lucia Pietrelli

Club de lectura
Cambra pròpia Maria-Antònia Oliver
Mirall trencat de Mercè Rodoreda
amb Lucia Pietrelli

Llegim Mirall trencat, obra mestra de Mercè Rodoreda publicada al 1974, una novel·la
de maduresa de l’autora que recull un retrat de família al llarg de tres generacions, i un
imponent retrat de dona amb la figura de Teresa Goday.

MERCÈ RODOREDA (Barcelona, 1908-1983) era filla única d’una família bohèmia que
no la va enviar a escola perquè a casa «s’aprèn més». Casada i amb un fill, va publicar
les primeres novel·les en els anys trenta i aviat es va incorporar a la generació
d’escriptors formada sota els auspicis de la nova República. La seva col·laboració amb
el Comissariat de Propaganda de la Generalitat l’obliga a exiliar-se el 1939 a París, on
coneix el seu company de vida i mentor, Armand Obiols. S’hi queda a viure i és a l’exili
—primer a París i més endavant a Ginebra— que es construeix com a artista, amb
poemes i contes en una primera etapa, i a partir dels anys seixanta amb un conjunt de
novel·les que la convertiran en l’autora més llegida i traduïda de la literatura catalana.
Fins al 1979, Rodoreda no torna definitivament a Catalunya, on mor quatre anys més
tard.

Podeu recollir el llibre en préstec de la Xarxa de Biblioteques al Museu Llorenç Villalonga de Binissalem.

Activitat oberta, amb la col·laboració de Binidones.