La senyora Dalloway, Virginia Woolf

La Clarissa Dalloway es disposa a preparar una festa i no pensa descuidar cap detall. Ella mateixa sortirà a comprar les flors, en comptes de delegar en algú del servei. Ser la dona d'un diputat de la cambra dels comuns, en Richard Dalloway, la posa en una situació de privilegi, segur que la seva festa serà un èxit. Hi espera la flor i nata de Londres. Vindrà el Primer Ministre? Qui sap! Mentre el Big Ben va marcant les hores que queden pel gran esdeveniment, la Clarissa reflexiona sobre la seva vida actual, però també fa una regressió al passat en rebre la visita inesperada d'en Peter Walsh, el noi amb qui sortia just quan va conèixer en Richard. Amb els sentiments a flor de pell, i els lògics nervis previs a la seva festa, la protagonista reconstrueix les peces de la seva trajectòria vital, que contrasta amb la de Septimus Warren Smith, un veterà de la Primera Guerra Mundial amb estrès post-traumàtic. L'ex-soldat encarna la noblesa del patriotisme, però també les conseqüències d'un conflicte bèl·lic sense sentit. La Clarissa i en Septimus no poden tenir vides més diferents i allunyades. No obstant, el destí es reserva un nexe d'unió sobtat.

Partint d’aquestes dues trames antagòniques, puntejades per salts enrere en el temps i que només s’uneixen a la fi d’una manera colpidora i subtil, Virginia Woolf construeix una de les novel·les més emblemàtiques del modernisme anglès. Gràcies a l’ús magistral, gairebé pioner, de les tècniques narratives més dispars i innovadores —el monòleg interior, la polifonia, el detallisme líric—, Woolf dona una visió exhaustiva de la realitat a la vegada que explora sagaçment el món interior dels seus personatges.