En Pep Gonella té un ca de bou. El va baratar amb un ou de xuriguer. El va dar an es porquer de Son Caliu, que era s’homo més viu de dins Son Serra; tant sabia tocar guiterra com castanyetes, com fer ballar pessetes dins un garbell. Es germà d’es Porcell és un cabrit; se va taiar un dit fent un llaüt. Va desvetlar es puput felanitxer que feia de barber davant can Pau. El tio Nicolau va matar s’ase i li clavà s’espasa damunt ses anques. A ses oliveres ses branques ja els han caigudes. Maria, si no li mudes, tornaràs loca, perque tu taies sa soca de s’aubarcoquer. Menja i beu tot lo que has mester. Assuquí veig sa madona de Son Canari, que passa el Rosari, lo que sempre fa. També veig es germà d’es garriguer, que ha trobat un paner de caragols. Diu que arrabassa cols per cuinar-lós. Les se poria menjar cruus aqueix patàn No seria res d’estrany: davant mi se va menjar un bou torrat, un palt ben estibat de guatleretes, tres-centes gallinetes i un gallet i darrere un ribellet i d’enciam. I encara no acabam aquestes bromes: darrere, un covo de pomes de Puigpunyent. I llavonses més de cent melicotons, i més de cent corterons de vi ben bo. No sé com no va fer e stro aqueix aubercoc. Mereixeria tirar dins es foc per insaciable, tancar-lo a dins s’estable, donar-li paia. Si deis que això no és rondaia, no endevinau.