-Mon pare, ¿que no ho sabeu, lo que mumare deixà, que, en tenir los doce años, marit m’havíeu de dar? Jo ja en tenc dotze i un dia; vos començau a estorbar! -Tota l’Espanya he trescada: marit per tu no n’hi ha, en no esser el Comte de Raixa. No sé si t’agradarà. -Enviau-lo a demanar; convidau-lo per un dia, i, com estareu en taula, parlau-li de l’amor mia.- Mentres deia estes paraules, el veuen que ja venia. -Bon dia tenga, mon Rei! –Bon dia i bona hora sia. ¿No havies promès, lo Comte, casar-te amb la meva fia? -Si un dia ho vaig prometre, ara fer-ho no podria. Senyor Rei, jo som casat, tenc infants i muller viva. -Mata la muller; jo de millor te’n daria. Si no fas lo que te dic, tots dos moriu en un dia.- Ja se’n va cap a ca-seva; tot quant troba l’entristia. La Comtessa el veu venir i a camí ja li sortia. -Desgraciada n’ets, Infanta, desgraciadeta mia! -No em tenc per desgraciada si et tenc en ma companyia. -No serà per gaire temps; no serà cap altre dia, perque el Rei m’ha comanat que t’he de llevar la vida; que, si no la te llevara, me llevaria la mia. -Tanca’m dins quatre parets; noves de mi no sabrien. Cuidaria els meus infants i lo demés que vendria. -No pot esser, ma Comtessa¸no pot esser, esposa mia, perque el Rei m’ha comanat que t’he de llevar la vida i, si no la te llevava, me llevaria la mia. -Si em menes a ca els meus pares, ningú se n’enteraria. Cuidaria els meus infants i lo demés que vendria. -No pot esser, ma Comtessa; no pot esser, esposa mia, perque el Rei m’ha comanat que t’he de llevar la vida, i, si no la te llevava, me llevaria la mia. -Vine, taia’m els cabeis; de criat te serviria. Cuidaria els meus infants i lo demés que vendria. -No pot esser, ma Comtessa; no pot esser, esposa mia, perque el Rei m’ha comanat que t’he de llevar la vida, i, si no la te llevava, me llevaria la mia. -Vamos, anem a sopar així com els altres dies; no treguis molta molta vianda; només un platet de figues.- Es platet que ella menjava, de plorar al raset s’omplia, i la cadira on seia de sospirs se corrompia. -Anem i digues un Credo i llavò una Avemaria, que la dona que entrarà només hi dúriga un dia. Com mentre estava espasa alta, qui ja matar-la volia un àngel del cel davalla i li retura sa mà. -Se detenga, Senyor Comte, se detenga de part mia! El Rei n’és mort en sa nit, sa fia a punta de dia. El Rei ja crema a l’infern, al purgatori sa fia.- Se donaren un abraç com Sant Josep i Maria i visqueren en el món i en el cel en companyia.