CONVERSES 2023
CONVERSES 2023: MÀTRIES
Noves mirades per reescriure el món
“Uns ulls nous se m’obrien dessota les parpelles”
Adrienne Rich
La genealogia d’escriptores s’ha multiplicat exponencialment, en paral·lel a moltes conquestes de la lluita feminista i d’empoderament femení. En el sector del llibre s’aprecien quotes més equilibrades pel que fa a escriptores que publiquen, també d’editores, traductores, crítiques, prescriptores. I, per descomptat, lectores. Enrere queda el debat sobre l’existència o no d’una literatura femenina, havent constatat en termes ben generals que les dones escriuen sobre temes tan universals com ho fan els homes: la vida, la mort, i totes les circumstàncies intermèdies. I malgrat tot, si entenem la Màtria com a posicionament polític, com apamam la universalitat de la seva mirada?
Guaitam, doncs, amb aquest cicle de "Converses" a la narrativa més actual per conversar amb algunes de les dones que protagonitzen aquest moment d’auge. I llegim els seus textos per, a través de la ficció, prendre el pols del present i futur més proper. Temes com l’emergència climàtica, la transformació dels afectes i paradigmes de relació personal, els feminismes, les maternitats, els gèneres i els cossos, els límits del llenguatge, la puixança dels autoritarismes, les crisis migratòries o l’auge de la intel·ligència artificial hi són més que latents. Amb les internacionals Lauren Groff i Elin Cullhed com a convidades d’excepció. Juntament amb Katitxa Agirre, Alejandra Parejo, Mercè Climent, Ada Castells i Begoña Méndez, Roser Cabré-Verdiel que conversaran amb Míriam Cano, Noèlia Díaz Vicedo, Glòria de Castro, Lucia Pietrelli i Anna Guitart.
Afrontam aquestes Converses 2023 amb més preguntes que certeses. Potser la més punyent serà si, des d’aquestes Màtries, es poden albirar futurs més encoratjadors?
Converses: Ada Castells amb Begoña Méndez
ADA CASTELLS - SOLASTÀLGIA
conversa amb BEGOÑA MÉNDEZ
A Quars Llibres, Palma
Ada Castells (1968) va començar la seva carrera literària amb El dit de l’àngel (1998), una història realista i estripada sobre els seus avantpassats protestants. Després va venir Mirada (2001), novel·la en contra de la dictadura de la imatge i, quatre anys més tard, Tota la vida (2005), biografia obertament novel·lada del pintor romàntic Caspar David Friedrich. Pura sang (2012), ambientada entre Menorca i Barcelona, li va valdre el Premi Sant Joan de Narrativa, i després va publicar La primavera pendent (2018) i Mare (2019), la seva novel·la més personal i que, tants anys després, entronca amb la primera. Actualment viu entre l’Empordà i l’Eixample, i imparteix tallers d’escriptura creativa.
Solastàlgia La Sara és una Quixot empatxada de lectures apocalíptiques i, arran d’unes inundacions extremes a Barcelona, decideix fugir cap a l’Empordà. A l’expedició l’acompanyen un marit que exporta pollastres al Brasil, una filla adolescent que vol un gos i una tieta excèntrica que no hi toca gaire. L’objectiu és refundar l’edat mitjana amb tecnologia del segle XXI. En contacte amb la natura, la Sara aprendrà a pactar amb l’amenaça, però primer haurà de superar un remordiment profund, la sobredosi filosòfica, les baralles amb la filla i la solastàlgia*. L’amor i assumir la pròpia fragilitat seran les úniques sortides per sobreviure i recuperar el lligam amb els altres.
*La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l’activista australià Glenn Albrecht. Designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.