Museu

Casa Blai Bonet

Literatura

Mentre dura el procés de les obres de construcció de la Casa Blai Bonet a la casa natal de l’autor, la Fundació Mallorca Literària manté habilitat i obert per a visites, des de l’any 2013, el Centre Blai Bonet, al segon pis de Ses Cases Noves – Casa de Cultura de Santanyí. El centre roman obert els dimecres al matí en horari habitual i altres dies de la setmana amb cita prèvia. Disposa d’un espai amb exposició interpretativa, accessible per a visitants amb continguts preparats en 4 idiomes, per a visites d’una durada de 20-30 minuts.

L’exposició conté una mostra del fons Blai Bonet: dels seus escrits, de la relació amb la resta d’escriptors i la seva tasca com a crític d’art i com a pintor esporàdic. A més a més s’hi custodia la seva biblioteca i alguns materials audiovisuals.

Els espais disponibles en l’actualitat són:

  • Exposició permanent: recorregut per la vida/obra de l’escriptor, incloent-hi espai de recreació museística. També s’inclou un espai per a petites exposicions temporals.
  • Espai de documentació, amb espai d’arxiu i consulta
  • Espai d’activitats, amb espais polivalents oberts al públic per a la realització d’activitats de tema literari.

EXPOSICIÓ PERMANENT

L’exposició es divideix en cinc àmbits:

1.- Vida i obra

Blai Bonet i Rigo neix a Santanyí, el 10 de desembre de 1926, en el si d’una família humil. Era fill de Blai Bonet, l’euguer de Rafal dels Porcs, i de Maria Rigo. La seva trajectòria es pot estructurar en quatre grans etapes: formació i malaltia (1939-1955), trasllat a Barcelona (1955-1968), retorn a Santanyí i exili interior (1968-1987), i redescobriment i retorn als cercles literaris (1987-1997).

2.- Blai Bonet, poeta plàstic

L’any 1974, Blai Bonet va rebre a Santanyí la visita de l’artista català Jordi Bonet i l’encàrrec de realitzar un llibre d’art de gran format sobre la seva obra arreu del món. Jordi Bonet era un artista marcat per la controvèrsia que havia generat una de les seves obres, el gran mural que havia realitzat per a les façanes del Grand Théâtre del Québec, per encàrrec del govern quebequès. En els gairebé 3.000 metres quadrats de mural, Jordi Bonet hi havia fet gravar alguns versos que trobà adients per acompanyar els murals, entre els quals hi havia aquests del canadenc Claude Peloquin: “Vous êtes pas écoeurés de mourir, bande de caves. C’est assez!” (No n’estau farts de morir, colla d’imbècils! Ja n’hi ha prou!). Es tracta d’un crit a favor de la pau i contra totes les guerres, que va ser mal interpretat en el context d’emancipació de la població francòfona respecte de la minoria anglesa, i motiu d’una forta polèmica i la demanda de censura del mural.

Jordi Bonet li proporcionà gran quantitat de material perquè l’escriptor pogués conèixer amb detall la seva creació. Fruit d’aquesta coneixença va ser el poemari “Has vist, algun cop, Jordi Bonet, Ca n’Amat a l’ombra”, que publicà l’any 1976, i que és un llarg poema de ressons lul·lians que combina la reflexió metafísica i el discurs popular. Es tracta d’un homenatge a la llibertat de l’artista. Però el diàleg de Blai Bonet amb l’obra de Jordi Bonet no es limita a l’àmbit de l’escriptura sinó que també abraça la plàstica: l’escriptor assaja una mena de poemes plàstics a partir dels versos i les imatges, i aquest treball es concreta en una col·lecció de làmines d’art que formen part del llegat de l’escriptor.

Per bé que constitueix un projecte inacabat, la hipòtesi de treball és que es tracta d’un exercici de creació en el qual conflueix la doble sensibilitat de Blai, el vessant literari i el plàstic, en una noció oberta de la poètica. En el centenar de làmines conservades hi trobam també fragments de poemaris posteriors (Cant de l’Arc, de 1979; i El poder i la verdor, de 1981), que no debades coincideixen a ser alguns dels poemaris més heterogenis de tota l’obra de l’autor, on assaja la tècnica del collage.

3.- Món Blai Bonet

En aquest apartat podràs trobar una mostra audiovisual sobre Blai Bonet. Fragments d’obres de teatre, recitals o imatges. N’és un exemple el recital que Lou Reed va fer de textos del poeta a Nova York o de la darrera representació de Parasceve.

4.- Blai Bonet, punt de trobada

La trajectòria de Blai Bonet, vital i literària, està marcada per la malaltia que el forçà a dur una vida reposada i a romandre a la casa de Santanyí durant la major part dels anys. Allà estant va escriure, ben jove, els poemes convalescents d’Entre el coral i l’espiga; allí va rebre la visita del mestre Riba, l’any 54, punt d’inflexió inesperat que li procuraria una vida fora de l’illa; i allà mateix hagué de retornar i romandre, un cop acabat el temps d’estada a Barcelona.

Però la perifèria és un concepte relatiu, i això ho demostra de manera fascinant el cas de Blai Bonet, que ancorat a la taula braser on llegia i escrivia, va convertir el seu petit redol en el centre de tot un món literari: debutà sota l’auspici dels literats de preguerra i ràpidament s’erigí en símbol de la renovació; la seva obra és central en la literatura de la seva generació, i essencial en les generacions successives; i de la mateixa manera, la seva adreça, el carrer de Ciutat 74 de Santanyí, és emblemàtica en la literatura catalana des de la postguerra, lloc de visita obligada, de pelegrinatge per conversar amb el mestre, de destinació de les cartes amb les quals els amics i deixebles perpetuen el diàleg. Blai Bonet rep i conversa regularment amb altres escriptors i amics, de la mateixa manera que els fa presents en els seus versos: a Bernat Nadal, a Miquel Àngel Riera, a Àlex Susanna, a Damià Huguet, a Carles Rebassa...

Blai Bonet és el punt de trobada d’un món que no té res de limitat, ni de localista, sinó que és ample i divers. Des de Santanyí, Blai col·loca les fites d’un univers que descobreix a través de lectures, assimilant com a viscuts els escenaris que no mai no trepitjarà: el París de Picasso, el Vietnam on s’esdevé la guerra, els carrers d’aquella Nova York que esdevé icona de modernitat urbana o la Grècia primigènia de la qual se’n sent fill, germà dels clàssics dels quals ha begut, com Ovidi o Homer. Les postals enviades pels amics –Damià Huguet de Milà, Toni Catany des d’Egipte, Àlex Susanna de Nova York, entre tantes- completen aquest mapamundi de Bonet que té el centre exacte en el carrer de Ciutat 74 de Santanyí, com ho era l’estació de Perpinyà en l’imaginari de Dalí.

“Endolciré, amb xarop de poncir, la infusió de malves, i us acompanyaré a veure el poeta, sempre convalescent. Ens espera, allargat, els braços en creu, amb les noves cançons al Coral i a l’Espiga, que pugen pel seu coll melodiós de Modigliani...”
BERNAT VIDAL I TOMÀS

“...perquè som sens dubte al davant d’un poeta autèntic, potser ja des d’ara la veu més important que ens arriba de la lírica catalana de Mallorca, després de la mort de Bartomeu Rosselló”
SALVADOR ESPRIU

“...no crec que la meva escriptura hagi tingut res mai de blaibonetiana però sí pens que el fet o la feta que intentés posar-me a conrar la parenta pobra va esser, en bona part, per l’efecte d’exemplaritat enlluernadora que va tenir l’esclat de l’aparició de la seva obra”.
BARTOMEU FIOL

“Pero qué gran voz la suya con este poema, en que le escucho a Vd. decirme cosas tan bellas y decisivas. No se parece a nada y es lo que más me gusta a mi escuchar.”
DAMIÀ HUGUET

“L’home al costat del qual ara sec, amb el qual mengem meló i bevem xampany, és l’autor d’El mar; és l’escriptor que va captivar la Catalunya intel·lectual dels anys cinquanta i seixanta; és el precursor dels textualistes catalans; és la conflictivitat religiosa, és el poeta apassionat; és l’ànsia de totalitat.”
JORDI COCA

“Tota l’obra literària de Blai Bonet pertany a una raça ben concreta: la dels escriptors amb un talent innat, la dels qui estan en possessió d’uns dots del tot singulars, aquells que molt de tant en tant un hom no dubta a qualificar de genials.”
ÀLEX SUSANNA

“I des d’aquell punt i hora la poesia de Blai Bonet ha perfumat sempre la meva vida, fins i tot quan aquell perfum era per molts un perfum esbravat o quan jo i tot trobava que s’havia perdut l’essència.”
JAUME VIDAL ALCOVER

“En Blai ha fet treure ulls a les paraules. Quan som un lector dels seus textos tot el cos s’umpl d’incitacions a l’escriptura: m’entra una escriguera folla, intensa. Aquest és el símptoma d’un text bo. Sí, qualsevol text que produeix al lector uns desitjos de fer vol dir que dóna estímuls: dóna acció intel·ligent: creació.”
BIEL MESQUIDA

“El carrer de Palma era el carrer de l’amistat amb Blai i, per a mi, carrer de l’amor. “
MIQUEL PONS

“En Blai em va impressionar per la força humana, creativa, literària i comunicativa i, si voleu, interpretativa, de l’escriptor amb més magnetisme que mai no he conegut. Va ser una influència poderosa en la meva poesia i un bon amic.”
BERNAT NADAL

“...quan escrivia, no solia passar d’una pàgina diària. Normalment, s’hi posava de bon matí, i els capvespres, els dedicava a la lectura, a rebre visites, a posar coses en net o a prendre notes a plaguetes que després consultava, a l’hora de crear. Anotava allà les idees, i comparava aquelles notes de les plaguetes amb les piques d’aigua on van a beure els ocells.”
ANTONI VIDAL FERRANDO

“De vegades un se sent cansat, cansat, i es deixaria anar; però de sobte encara un jove et mira als ulls –els ulls de’n Blai Bonet, ara fa poques setmanes, a Santanyí, en un extrem de Mallorca!- et mira i t’interroga i et diu que ets tu, el cansat, el ja vell, que li tornes la confiança en Catalunya; o almenys el valor de ser català.”
CARLES RIBA

“La poesia d’en Blai em va influir poderosament. Provava d’imitar-la, i ho confesso sense gens de vergonya. Encara ara ho provaria, si en sabés… Va ser i encara és el meu mestre”
MIQUEL MARTÍ I POL

5.- Blai Bonet, art i creació

Blai Bonet constitueix tot un referent cultural del seu temps no només per la seva creació literària, sinó també per la faceta d’intèrpret i crític d’art. Accedeix a aquest univers a través del pintor Francisco Bernareggi, que li donà a conèixer un món de creació presidit per Picasso, Nonell, Casas, Casagemes... Aquest interès pel món de l’art s’intensifica durant l’estada a Barcelona, moment en què coneix i col·labora amb alguns dels artistes que seran claus en la renovació de l’art del XX: Tàpies, Brossa, Subirachs, Clavé, Miró, i mès endavant, Guinovart, Miquel Barceló...

A partir dels anys 60, Bonet estableix una connexió amb les arts plàstiques molt personal. Freqüenta sales d’art i tallers d’artistes, i realitza nombroses col·laboracions, textos per a catàlegs i llibres d’art, i la presència habitual de referències de l’àmbit de l’art a la seva obra literària. L’any 1962 la seva poesia omple l’aparador de la Sala Gaspar de Barcelona, per acompanyar l’obra de l’escultor Subirachs. I l’any 1965 edita el volum monogràfic sobre Tàpies, llibre de referència sobre l’artista català amb el qual es donarà a conèixer a l’Expo Internacional de Nova York de 1967. En aquests anys Blai Bonet és assessor d’art per a la impremta La Polígrafa i escriu textos especialitzats d’art de tots els temps.

Amb el retorn a Santanyí, terra d’artistes, no s’estronca aquesta activitat sinó que es perpetua. Blai comença a col·laborar amb Josep Pinya i l’acompanya en els primers temps de la nova Sala Pelaires. Escriu textos de catàlegs d’artistes consolidats i també emergents, traçant un recorregut pels noms, els estils i els llenguatges de l’art contemporani, de Miquel Llabrés a Amador Magraner, de Picasso a Miquel Barceló, de Juli Ramis a Antoni Socias.

Les referències artístiques i també cinematogràfiques són una constant en l’obra literària de Blai Bonet, i no com a element addicional sinó central. Bonet anuncia la mort de la poesia com a gènere tradicional, i la imatge plàstica es revela com a via d’accés a l’expressió genuïna. Blai Bonet guaita al llenguatge de l’art com a recerca de veritat a través de l’exercici de creació. “En escultura, com en el poema, la matèria ha de deixar de ser naturalesa per convertir-se en estil”, escriu l’any 1962.

Horari
Tots els dimecres, de 10 a 14h.
Per a visites fora d'aquest horari, contactau-nos.
Per saber horaris especials d’estiu i períodes de vacances, contactau-nos.
Adreça
2a planta de Ses Cases Noves
c/ Bisbe Verger, s/n
07650 Santanyí
971 16 31 04 / 971 88 60 14 Veure a Google Maps