La Coma
La coma és nexe: síntesi de valors, d’intencions, de decisió. Com la literatura. Molt més que un signe de puntuació, la coma uneix, però també separa. Encadena, juxtaposa, distingeix, enllaça. La coma identifica unitats singulars que poden associar-se, però no fondre’s. La coma col·loca la fita, de distancia i de proximitat, entre universos. La coma distribueix, dosifica, articula. La coma és connector entre les paraules, les idees i la vida: no just acumulant-les, sinó posant-les en diàleg. La coma marca el temps, el del so del mot i el del silenci. Reivindicam la coma com a espai de debat, de trobada i de divergència. El festival #LaComa es proposa lligar i deslligar conceptes en tres jornades anuals de diàleg centrat en literatura i pensament contemporani.
La segona edició de LA COMA, s’enfoca en EL FIL DEL RELAT: la guia que articula la narració o la veu poètica, dins de la qual s’implica l’expressió individual i el posicionament col·lectiu. Reivindicam la literatura com a entramat múltiple, que fila en un mateix text el jo i el nosaltres. Ens hi acostam per explorar el seu diàleg amb la realitat, i la incidència que aquest suposa. Volem desentrellar el teixit de la mà d’escriptors i escriptores que encarnen les incomptables maneres d’exercir la capacitat transformadora de la paraula. Com el d’Ariadna, el fil de la literatura ens guia amb afany de alliberar-nos, o d’endinsar-nos, en laberints complexos, imposant un camí de transformació i descobertes. Mai no es tracta d’un únic camí, ni d’un únic fil.
Les sessions tindran lloc del 6 al 9 de maig: dies 6, 7 i 8 a Es Baluard Museu, Palma, i el dissabte 9 al jardí de la Casa Llorenç Villalonga, Binissalem.
NEREA PALLARES, LUIS MARIO, ‘MITOLOGIES QUOTIDIANES’
CONVERSA
El cantabrès Luis Mario es consagrà com una de les veus del moment amb Calabobos, novel·la que parla de la brutalitat, la família i les arrels. Envoltat de paisatges bells i violents, i a través d’una oralitat descarnada, grollera, el càntabru protagonista d’aquesta història despulla la veritat d’un poble desemparat, amarat d’una pluja fina i inevitable. Mario hi formula un relat mitològic creat de bell nou, bellíssim i esmolat com els penya-segats de Cantàbria.
Nerea Pallares ha escrit a Punt d’aranya una noveŀla marinera i coral. Entre les seves pàgines, s’hi entrellacen la brisa del mar i les puntes de coixí, el tràfic de drogues i les llegendes ancestrals, les moires i els vídeos de TikTok. Nerea Pallares ha escrit un text bellíssim que clama contra la injustícia i l’ordre establert barrejant tradició i modernitat.
Dues veus vingudes del nord a demostrar-nos la potència dels mites, les supersticions i la màgia en el quefer quotidià de cada dia.