La Coma
La coma és nexe: síntesi de valors, d’intencions, de decisió. Com la literatura. Molt més que un signe de puntuació, la coma uneix, però també separa. Encadena, juxtaposa, distingeix, enllaça. La coma identifica unitats singulars que poden associar-se, però no fondre’s. La coma col·loca la fita, de distancia i de proximitat, entre universos. La coma distribueix, dosifica, articula. La coma és connector entre les paraules, les idees i la vida: no just acumulant-les, sinó posant-les en diàleg. La coma marca el temps, el del so del mot i el del silenci. Reivindicam la coma com a espai de debat, de trobada i de divergència. El festival #LaComa es proposa lligar i deslligar conceptes en tres jornades anuals de diàleg centrat en literatura i pensament contemporani.
La segona edició de LA COMA, s’enfoca en EL FIL DEL RELAT: la guia que articula la narració o la veu poètica, dins de la qual s’implica l’expressió individual i el posicionament col·lectiu. Reivindicam la literatura com a entramat múltiple, que fila en un mateix text el jo i el nosaltres. Ens hi acostam per explorar el seu diàleg amb la realitat, i la incidència que aquest suposa. Volem desentrellar el teixit de la mà d’escriptors i escriptores que encarnen les incomptables maneres d’exercir la capacitat transformadora de la paraula. Com el d’Ariadna, el fil de la literatura ens guia amb afany de alliberar-nos, o d’endinsar-nos, en laberints complexos, imposant un camí de transformació i descobertes. Mai no es tracta d’un únic camí, ni d’un únic fil.
Les sessions tindran lloc del 6 al 9 de maig: dies 6, 7 i 8 a Es Baluard Museu, Palma, i el dissabte 9 al jardí de la Casa Llorenç Villalonga, Binissalem.
ALBERT ROIG, MIQUEL BEZARES, ‘EN BLAI NOSTRE’
CONVERSA
“L’endemà de la mort de la mare, va veure que el que havia perdut i se n’havia anat s’era fet invisible i salvatge per sempre...” El 22 d’abril de 1988, l’endemà de la mort de sa mare, Blai Bonet escriví una carta “atroç” a Albert Roig i també el poema 'Dotze hores després de tornar orfe', que enceta el llibre Nova York (1991). Aquest diàleg entre autors, entre text poètic i epístola, entre vida i relat, forma part del llibre Posseït (2022) en què Albert Roig recollí una part de la memòria de Blai Bonet i altres coetanis.
Miquel Bezares compartí poesia i converses entorn de la camilla de Blai Bonet, i sobretot una amistat que configurà una part essencial de la trajectòria d’aquest escriptor llucmajorer, amic també de Toni Catany i impulsor de les Edicions Atàviques. Fou també en les darreries dels 80, quan Bonet deixava escrit: “De vegades un amic és un desert, i, qualque vegada, el desert és l’aigua…’, en el poemari El jove (1987).
Una conversa d’amistats, memòries i poesia coincidint amb l’Any Blai Bonet.
09/05/2026
11 h
Casa Llorenç Villalonga. Museu Literari (Binissalem)
Xerrada