La Coma
La coma és nexe: síntesi de valors, d’intencions, de decisió. Com la literatura. Molt més que un signe de puntuació, la coma uneix, però també separa. Encadena, juxtaposa, distingeix, enllaça. La coma identifica unitats singulars que poden associar-se, però no fondre’s. La coma col·loca la fita, de distancia i de proximitat, entre universos. La coma distribueix, dosifica, articula. La coma és connector entre les paraules, les idees i la vida: no just acumulant-les, sinó posant-les en diàleg. La coma marca el temps, el del so del mot i el del silenci. Reivindicam la coma com a espai de debat, de trobada i de divergència. El festival #LaComa es proposa lligar i deslligar conceptes en tres jornades anuals de diàleg centrat en literatura i pensament contemporani.
La segona edició de LA COMA, s’enfoca en EL FIL DEL RELAT: la guia que articula la narració o la veu poètica, dins de la qual s’implica l’expressió individual i el posicionament col·lectiu. Reivindicam la literatura com a entramat múltiple, que fila en un mateix text el jo i el nosaltres. Ens hi acostam per explorar el seu diàleg amb la realitat, i la incidència que aquest suposa. Volem desentrellar el teixit de la mà d’escriptors i escriptores que encarnen les incomptables maneres d’exercir la capacitat transformadora de la paraula. Com el d’Ariadna, el fil de la literatura ens guia amb afany de alliberar-nos, o d’endinsar-nos, en laberints complexos, imposant un camí de transformació i descobertes. Mai no es tracta d’un únic camí, ni d’un únic fil.
Les sessions tindran lloc del 6 al 9 de maig: dies 6, 7 i 8 a Es Baluard Museu, Palma, i el dissabte 9 al jardí de la Casa Llorenç Villalonga, Binissalem.
'MEDEA', AMB SÍLVIA BEL I NEUS BORRELL
TEATRE
Medea ha abandonat la seva terra natal per seguir Jàson; quan ell la rebutja per casar-se amb la filla del rei Creont, Medea es lliura a una violència venjativa que no té igual en la història del teatre. Una reflexió brutal sobre l’amor, l’odi, i la força dels vincles, que permet una relectura del mite clàssic. El text adaptat per Raül Garrigassaït i Sílvia Bel refà el fil de l’estigma per mostrar-nos altres caires de l’arquetip de la mare assassina per antonomàsia. Una Medea a dues veus entrellaçades per la paraula i el cant, dirigida per Josep Maria Mestres i protagonitzada per Sílvia Bel i Neus Borrell.
Una producció del Festival Clàssics, a partir de la Medea d’Eurípides, amb traducció de Jaume Almirall i textos inserits de Perejaume i Dolors Miquel.