La Coma
La coma és nexe: síntesi de valors, d’intencions, de decisió. Com la literatura. Molt més que un signe de puntuació, la coma uneix, però també separa. Encadena, juxtaposa, distingeix, enllaça. La coma identifica unitats singulars que poden associar-se, però no fondre’s. La coma col·loca la fita, de distancia i de proximitat, entre universos. La coma distribueix, dosifica, articula. La coma és connector entre les paraules, les idees i la vida: no just acumulant-les, sinó posant-les en diàleg. La coma marca el temps, el del so del mot i el del silenci. Reivindicam la coma com a espai de debat, de trobada i de divergència. El festival #LaComa es proposa lligar i deslligar conceptes en tres jornades anuals de diàleg centrat en literatura i pensament contemporani.
La segona edició de LA COMA, s’enfoca en EL FIL DEL RELAT: la guia que articula la narració o la veu poètica, dins de la qual s’implica l’expressió individual i el posicionament col·lectiu. Reivindicam la literatura com a entramat múltiple, que fila en un mateix text el jo i el nosaltres. Ens hi acostam per explorar el seu diàleg amb la realitat, i la incidència que aquest suposa. Volem desentrellar el teixit de la mà d’escriptors i escriptores que encarnen les incomptables maneres d’exercir la capacitat transformadora de la paraula. Com el d’Ariadna, el fil de la literatura ens guia amb afany de alliberar-nos, o d’endinsar-nos, en laberints complexos, imposant un camí de transformació i descobertes. Mai no es tracta d’un únic camí, ni d’un únic fil.
Les sessions tindran lloc del 6 al 9 de maig: dies 6, 7 i 8 a Es Baluard Museu, Palma, i el dissabte 9 al jardí de la Casa Llorenç Villalonga, Binissalem.
LAYLA MARTÍNEZ, DESIRÉE DE FEZ, 'A LA LLUM NETA DE LA POR'
CONVERSA
L’obra de Layla Martínez és escassa i precisament per això és un cas excepcional i ressenyable. La seva única novel·la, Carcoma (2021) esdevingué tot un fenomen i és encara avui un longseller que bota de recomanació en recomanació a les mans de milers de lectores. L’han descrita com «una casa d’ombres i de dones feta de venjança i poesia, una novel·la tensa i estremidora, que conjuga espectres i qüestions de classe, i violència i soletat, en un lúcid i terrible malson». Potser és una novela de terror, i alhora de conciència de classe, de lluita feminista, de reivindicació de la memòria democràtica, de rebuig a la violència patriarcal: sí, de com el gènere fantàstic s’encara amb el realisme.
Desirée de Fez és periodista i crítica de cinema especialitzada en el gènere fantàstic i de terror, autora de diverses antologies de cinema i el molt destacat assaig Reina del grito (2024), en què repassa les pors i obsessions femenines en les seves representacions del cinema de terror. La seva primera novel·la és No la dejes sola (2026), un conte d’horrors quotidians i vincles familiars asfixiants amb la por com a motor i humor catàrtic.
09/05/2026
19.30 h
Casa Llorenç Villalonga. Museu Literari (Binissalem)
Xerrada